Projecte 1

Compartint Casos de Col·laboració Público-Privada

Publicat el 16 de juny del 2017

El passat 16 de juny el Comitè d’Innovació va reunir-se per compartir diverses experiències de col·laboració público-privada de la mà de l’empresa SIBEL i de la Fundació Parc Taulí. Es va reflexionar sobre diversos reptes com són conèixer a priori els interessos de les parts, la gestió de les expectatives, la validació de la tecnologia i la importància d’assegurar la compra de la solució desenvolupada des del l’inici del projecte.  Altres temes que es varen tractar són la futura organització de sessions d’innovació amb hospitals i membres del clúster per generar projectes, les iniciatives que està liderant LEITAT i la missió innovació a Singapur.

Projecte 1

Oportunitats HealthTech a Singapur

Publicat el 14 de juny del 2017

El passat 13 de juny es va organitzar una sessió conjuntament amb ACCIÓ sobre les oportunitats de negoci per al sector healthtech a Singapur arrel de les oportunitats detectades durant el missió de cluster managers el passat mes de maig.  El director de l’oficina d’ACCIÓ a Singapur, el Sr. Jordi Maluquer, va  explicar les facilitats que dona el govern per atraure empreses, el suport integral a les Startups, la inversió que fa en I+D al sector biomèdic i l’enfoc cap a les Pymes i petites empreses que fomentar la innovació, ja sigui locals o internacionals, així com la oportunitat que representa Singapur com a hub d’Àsia.

Per últim, es va informar de la missió d’innovació a Singapur que organitza ACCIÓ per participar a la TechInnovation 2017 el 19-20 de Setembre. Un esdeveniment de referència en innovació a la regió per empreses, Startups, centres tecnològics, i universitats que vulguin trobar noves oportunitats tecnològiques i identificar potencials socis per a projectes d’innovació, a través de la col·laboració en R+D, transferència tecnològica o joint-venture.

Projecte 1

Nous Grups de Treball: Salut Digital i Talent

Publicat el 10 de juny del 2017

El Clúster ha activat dos nous grups de treball amb el lideratge de dos membres de la junta directiva. Per una banda, el grup de Salut Digital, coordinat per el Sr. Félix Villar, de l’empresa IN2, pretén convertir al clúster en un referent en el negoci de la salut digital.  Per l’altra, el grup de Talent, coordinat per el Sr. Manel Gonzalez, del CREB-UPC, promou la identificació i incorporació del talent en l’àmbit de les tecnologies de la salut.

El grup de Salut Digital es va reunir el passat 26 de maig i 9 de juny per concretar els objectius i el pla de treball que s’ha marcat fins a final d’any per tal de posicionar aquest negoci dintre i fora del clúster. La primera activitat serà un Who’s Who en Salut Digital el proper 19 de juliol. Així mateix, el grup de Talent el passat 1 de juny va acordar organitzar sessions formatives als membres del clúster per conèixer els programes de pràctiques, els doctorats industrials i els Treballs Final de Grau (TFG) i els Treballs Finals de Master (TFM).

Projecte 1

President Puigdemont: “Catalunya és un referent mundial en política de clústers”

Publicat el 9 de juny del 2017
  • El cap de l’Executiu s’ha compromès a seguir mantenint aquesta política i ha reclamat “audàcia i coratge” per donar-hi resposta i adaptar-se als canvis.
  • Carles Puigdemont ha presidit l’acte commemoratiu del 25è aniversari de els polítiques de clústers a Catalunya, acompanyat del conseller Jordi Baiget.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat aquest matí que “Catalunya és un referent mundial en la política de clústers”, com ho reconeix el la Harvard Bussiness School, o el Banc Mundial, que ha recordat que presenta Catalunya com un dels referents  que explica com han de ser les polítiques d’èxit la política de clústers.

Durant l’acte commemoratiu del 25è aniversari d’aquesta política duta a terme pel Govern de la Generalitat, el cap de l’Executiu ha apuntat que “el clúster en sí mateix no és un objectiu, sinó que és un mitjà de transformació” on les claus d’èxit per tirar endavant qualsevol política de futur es basen en “la visió, l’anticipació, la capacitat  d’adaptació i , sobretot, risc”.  “Cal assumir riscos i això vol dir que a vegades les decisions compromeses no surten bé i s’han d’explicar”, ha continuat,  però “gràcies a les indispensables dosis de rigor i al coneixement, a l’intercanvi d’informació i d’experiències i de recerca compartida, aquesta visió i anticipació, els risc i l’adaptació tenen moltes possibilitats de convertir-se en aliats indispensables del progrés d’un país”, ha afegit.

Davant un auditori que ha reunit  empreses, centres tecnològics, universitats, clústers managers i associacions que formen part de l’entorn dels clústers al nostre país, el president ha assegurat que fa 25 anys, quan es va iniciar la política de clústers, es va prendre “una decisió disjuntiva”, que ha explicat “es va carregar la cultura tradicional d’entendre el model de negoci”. En aquest punt, el president ha subratllat l’encert de donar-hi resposta des d’un “partenariat público –privat”,aconseguint d’aquesta manera millorar la competitivitat del país.

En aquest context, el cap de l’Executiu ha posat en relleu la necessitat que l’administració prengui un paper actiu i, si cal, sigui capaç d’adaptar-se anticipant-se als canvis amb “audàcia i el coratge” per reconèixer que noms, reglaments o mecanismes que han funcionat puguin esdevenir obstacles. Per això, ha apel·lat a la necessitat les administracions siguin ràpides per establir noves condicions que afavoreixin l’esforç de tothom. En quest punt s’hi ha sumat el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, que també ha advertit que hi ha moments en que “cal ser atrevit, arriscar, innovar i no tenir por a ser els primers”.  A més, ha assegurat que el clúster suposa “col·laboració i treball conjunt” amb l’objectiu d’obtenir beneficis individuals i conjunts per tot el sector.  “No és només una suma, és una multiplicació”, ha afegit el conseller .

Finalment, el president s’ha mostrat convençut que la política de clústers tindrà continuïtat, ja que, ha dit, “hem estat capaços de demostrar que quan han governat governs diferents, hem estat absolutament compromesos amb el nostre teixit productiu” . Així, ha apuntat que han estat un exemple d’innovació en polítiques públiques i un exemple d’aposta per noves dinàmiques de col·laboració a diversos nivells.

En el decurs de l’acte, s’ha il·lustrat com va néixer la política de clústers a Catalunya l’any 1992, una iniciativa pionera a nivell mundial i que s’ha consolidat al llarg dels darrers 25 anys gràcies al suport continuat per part dels successius governs de la Generalitat de Catalunya. De fet, aquesta política de clústers ha generat un ecosistema reconegut a nivell internacional i que ha permès, per exemple, que Barcelona sigui la seu de la TCI Network, la xarxa de clústers més important del món.

Actualment la Generalitat impulsa aquesta política a través del programa Catalonia Clusters d’ACCIÓ, que té l’objectiu de millorar la competitivitat del teixit empresarial català a través de l’agrupació d’empreses i entitats d’un mateix sector per compartir recursos, generar sinergies i projectar-se internacionalment. En aquest moment en formen part 30 clústers, que agrupen més de 2.100 agents  –dels quals 2.000 són empreses-, sumen 290.000 treballadors i facturen de manera agregada 65.500 milions d’euros. És a dir, la xifra de negoci que generen els clústers catalans equival al 29% del PIB de Catalunya.

En aquest sentit, amb l’objectiu de reforçar i intensificar aquesta política de clústers, el Govern augmentarà aquest 2017 un 50% la línia d’ajuts que acompanya el programa Catalonia Clusters d’ACCIÓ, assolint els 1,5 milions d’euros. Aquest instrument permet als clústers dur a terme estudis de mercat, fer prospectiva tecnològica dels seus sectors, organitzar viatges a l’estranger per fer benchmarking internacional i tancar projectes de col·laboració entre clústers catalans o amb entitats internacionals, entre d’altres iniciatives. I és que el 71% de les empreses membres de clústers consideren que aquest tipus d’organitzacions genera impacte en la seva competitivitat, mentre que el 98% asseguren que les iniciatives clústers aporten valor al seu sector.

L’acte també ha comptat amb la participació del president del Clúster Packaging, Artur Costa, i del clúster manager de FEMAC, Enric Pedrós, que han explicat com els clústers han contribuït a millorar la competitivitat de les empreses.

Projecte 1

Feliç desè aniversari, IBEC

Publicat el 6 de juny del 2017

Amb el Simposi del desè Aniversari donant inici a les celebracions, aquest any l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) compleix els seus primers deu anys d’activitat investigadora.

Des que l’IBEC es va constituir a la fi del 2005, ha experimentat un ràpid ascens fins a situar-se en la capçalera dels centres de recerca catalans, posicionant-se al costat d’organitzacions de major recorregut quant a producció científica, nombre d’investigadors finançats per l’ERC, patents, spin-offs, creació de programes de formació i reconeixements nacionals, entre d’altres.

Complint amb la seva missió prioritària de dur a terme recerca bàsica i interdisciplinària en el camp de la bioenginyeria i la nanomedicina al més alt nivell internacional, l’IBEC ha publicat en la darrera dècada més de 740 articles científics en revistes d’alt índex d’impacte, més de la meitat d’elles en el primer decil. La seva producció científica està avalada pel Consell Europeu de Recerca (ERC), amb el prestigiós finançament competitiu d’11 projectes. A més, 6 dels seus investigadors principals reben el suport d’ICREA, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats que s’orienta a la contractació exclusiva del personal científic i acadèmic amb més talent.

D’altra banda, l’Institut, que també és soci de moltes altres aliances, ha coordinat i/o coordina cinc consorcis internacionals de projectes finançats per la UE en el marc dels programes FP7 i Horitzó 2020.

Entre els seus descobriments científics cal destacar la primera melsa en un xip (en anglès, splenon-on-a-chip), la plithotaxis -un nou concepte en biologia-, avanços innovadors en la creació de fàrmacs fotoactivables, el descobriment de mecanismes crucials en el desenvolupament del càncer de mama, la resolució d’un enigma de la química i el desenvolupament de nanorobots d’última generació, entre d’altres.

Amb la missió de transferir els seus coneixements i tecnologia al sector biomèdic, l’IBEC col·labora amb hospitals i amb la indústria perquè els dispositius i productes basats en la seva recerca puguin ser portats al mercat i els hospitals. Amb 23 patents i 3 spin-off, l’IBEC pot atribuir-se avanços tals com les noves molècules contra el càncer de pàncrees, un indicador de somnolència per a vehicles, noves partícules per a la curació de ferides i molts altres avanços en procés.

A través de Memoràndums d’Enteniment i altres aliances oficials, l’IBEC col·labora amb organitzacions acadèmiques internacionals de 13 països diferents, destacant d’entre les innombrables xarxes nacionals i internacionals de les quals forma part, el seu paper com a soci fundador del consorci EIT Health, una de les majors iniciatives mundials per a la salut finançada amb fons públics.

Amb l’interès de formar a la propera generació d’experts en tecnologia de la salut, a dia d’avui 104 estudiants de doctorat han defensat la seva tesi a l’IBEC i els seus estudiants i altres investigadors han treballat en prestigioses institucions i empreses de tot el món i han contribuït amb el seu treball a grans avenços científics.

Aquesta és la vertiginosa carrera d’un centre que es va fundar a la fi del 2005 amb només cinc grups de recerca de la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya i que avui dia s’enorgulleix de totes i cadascuna de les seves fites, perquè l’apropen al seu objectiu de convertir-se en referent mundial en bioenginyeria, per millorar la salut i la qualitat de vida de les persones. És per tot això que en el 2015 l’IBEC va ser reconegut amb l’acreditació a l’Excel·lència Severo Ochoa pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat.