Projecte 1

El Health Tech Clúster analitza en profunditat la seva estrategia amb reconeguts experts del sector

Publicat el 5 de desembre del 2015

Obrir una reflexió estratègica amb tots els agents de la cadena de valor del negoci de les tecnologies de la salut ha estat l’objectiu de la primera edició de les Jornades Immnersió Estratègica. Organitzada pel Health Tech Clúster els dies 3 i 4 de desembre a Terrassa, la trobada ha donat a conèixer el clúster i ha exposat la manera en que estan transformant les startups el sector de la salut i quines són les oportunitats d’inversió i models de negoci consolidats, entre molts altres temes d’interès pel sector.

Albert Giralt, president del Health Tech Clúster i conseller delegat d’Avinent Implants Systems, ha presentat breument la jornada i ha donat la benvinguda als assistents. Acte seguit, Joan Cornet, director mHealth del Mobile World Capital Barcelona, ha inaugurat formalment l’acte amb la primera ponència. Cornet ha volgut subratllar la idea de que “el canvi és que res passa per ell sol, sinó que tot és col·laboratiu”.

Un altre canvi “radical” en el sector és que “la investigació sobre tecnologia mèdica l’han fet fins ara grans multinacionals. Però avui ja hi ha petites empreses que tambè ho fan malgrat no tenir els mateixos recursos”. Una de les tendències del sector, que té el problema que no es comparteixen la dades del BigData, és que el pacient “serà encara més important perquè cada cop és més autònom”. Per Cornet, les possibilitats de negoci en el sector tecnològic de la salut són enormes, per tant, “com a empreses o competim o col·laborem, perquè a Catalunya anant sols no podrem obrir mercats”.

Un altre problema del sector és que “no es pot mantenir econòmicament el sistema actual de salut, ni públic ni privat. La tecnologia pot ajudar a ser més eficients”, conclou Cornet.

Per Spindler ha estat el segon ponent i ha aportat el testimoni d’èxit de Biopeople, clúster danès de Life Science. Spindler ha basat el seu argumentari en explicar les perspectives de com es pot construir un clúster, que ha d’incloure “una visió holística en la que sigui important la innovació, els recursos humans i les accions concretes”. A més d’explicar els punts claus de la gestió de l’organització del clúster, Spindler ha destacat el valor de que “els clústers aprenguin de les organitzacions d’altres clústers”.

En aquest sentit, i amb l’objectiu de comptar amb un ecosistema el més variat possible, cal intentar que “les petites empreses innovadores hi formin part”. Biopeople orienta la seva activitat en dos focus. La “personalized medicine”, que inclou la previsió de les condicions de desenvolupament del sector; la diseminació de contactes i de xarxa, compartir el coneixement entre les diferents disciplines, etc. El segon focus, el de l’ecosistema “Life Science”, l’integra, entre d’altres accions, la creació de plataformes de “meeting i matchmaking”. Ambdos focus tenen com a objectiu la troballa “d’oportunitats de negoci”. Per finalitzar la seva intervenció, Spindler ha definit unes kpis per medir l’èxit de les accions implementades.

Després d’una pausa, Manel Pretel, clúster manager de Health Tech, ha anunciat que “ja som 30 membres i estem en la bona línea. Hi ha molta feina a fer”. Pretel ha assegurat que “el sector salut és estratègic a nivell mundial” i ha exposat els principals actors i l’ecosistema existent en el sector de la tecnologia de la salut a Catalunya. Un dels seus objectius com a clúster és augmentar “el nombre d’startups” i pròximament comptaran amb més hospitals com a socis.

Entre els reptes estratègics que tenen per endavant hi ha “l’envelliment i la cronicitat, els smart patients, l’IoMT (Internet of Medical Things), les tecnologies exponencials, la medicina digital i la 4P Medicine”. Manel Pretel ha conclós la seva intervenció destacant que la visió i missió del clúster és “proveir d’innovacions tecnològiques per facilitar la transició cap el nou paradigma de les 4P en medicina”. És a dir, personalitzada, participativa, preventiva i predictiva.

La següent intervenció ha estat la d’en Joan Martí, gerent de Dinamització de Clústers d’ACCIÓ. Martí ha resaltat que formar part d’un clúster s’ha de veure com una possibilitat de “crear aliàncies estratègiques internacionals. És una oportunitat, no una amenaça”. De fet, “el clúster és un eina per a dotar a l’empresa de coneixement del sector que aportarà valor”. Altres avantatges de formar-hi part és integrar-se en una “plataforma per fer projectes i establir networking, liderant projectes i assolir posicionament”.

Abans de la pausa pel dinar, una taula rodona amb startups que treballen en el sector de la salut ha exposat breument les seves solucions tecnològiques. Els participants han estat Oriol Llampayas (SM Genomics), Alfonso Blanco (Tech4Health), Óscar Flores (Genomcore), Jesús de Pablos (MED1C-1d3a), Carlos García-Nieto (Dr.Otto) i Markus Wilhelms (usMIMA). Totes les startups han constatat la dificultat que tenen per vendre les seves propostes, tant siguin medical devices com serveis.

Després del dinar, la jornada ha continuitat amb la temàtica financera, centrada en les noves oportunitats d’inversió en el sector Health Tech. Pedro Álvarez, CEO de Other Side Mirror (OSM) i membre del clúster, creu que caldria “generar en el clúster el mapa y la guia de financiació”. Per Álvarez, des del punt de vista de l’accès al finançament l’important és “veure quins són els agents, preparar la meva empresa  i vestir la meva idea des del principi per a que realment funcioni en aquest ecosistema”.

Per la seva part, Jordi Vinaixa, d’ESADE, ha explicat les iniciatives que desenvolupen les escoles de negoci per ajudar els emprendedors i, en el seu cas, l’experiència d’ESADE Bank. En el seu torn, Josep Lluís Sanfeliu, representant del fons de capital risc YSIOS Capital, ha defensat que decideixen les seves inversions “sobre la base d’uns criteris i no de forma arbitrària”. Entre aquests criteris YSIOS Capital té en compte si el projecte a finançar respon a una necessitat clínica real i si és una bona oportunitat d’inversió, tot recordant que la tecnologia de la salut “és una inversió d’alt risc”.

Mariano Barbero, de BanSalud, ha donat a conèixer breument aquesta nova línea implementada pel Banc Santander, atès que “veiem que hi ha oportunitats d’inversió en el sector de la salut”. El darrer ponent, Jordi Herrera, d’AEBAN, ha assegurat que “el sector privat ha entès que la clau està en la gestió del portfoli de projectes. Estem en risc que les startups marxin a EEUU perquè hi ha més possibilitats de trobar un inversor”. Herrera també ha dit que “s’està socializant les possibilitats de financiació” i que “estan augmentant les startups finançades per business angels, aportadores de capital intel•ligent, que han crescut d’un 2,5% a un 5%”.

La darrera taula rodona del primer dia de la jornada ha volgut exposar els models de negoci d’èxit d’empreses dedicades a la tecnologia de la salut. Hartmann és un exemple de “canvi de model de negoci”, segons ha explicat Sergi Rabassa. La seva activitat principal són els medical devices, però van haver de “repensar l’estrategia perquè hem de fer front a les restriccions financeres sanitàries de l’administració pública”. Així, a Espanya, Hartmann ha decidit entrar “en els processos sanitaris per fer-los més eficients”. Rabassa també creu que “a Espanya cada vegada hi ha menys diferenciació de productes i és un model de negoci basat només en el preu més barat”.

Per la seva part, Roser Dalmau, d’Azbil Telstar, ha explicat el model de negoci de la corporació basat en la “research and medical division: multi-producte, multi-origen i mono-mercat”. La fortaleça de l’empresa són els procediments operatius “molts flexibles” i la internacionalització.

Per últim, Fèlix Villar, d’IN2, ha identificat que el problema “és el model sanitari perquè es paga per acte mèdic. Hem de fer pressió per a que les coses canviïn”. La seva empresa es dedica a fer software i, a més d’internacionalitzar-se a LATAM, han “fitxat metges perquè tots som tecnòlegs”. Actualment desenvolupen projectes d’IoT per conectar dispositius wearables i estan dissenyant una plataforma digital de salut. Entre els factors d’èxit destacats per aquests professionals hi trobem “innovació, no desesperar, flexibilitat, diversificació i internacinalització”.

El segon dia de les Jornades Immersió Estratègica del Health Tech Clúster ha començat amb la ponència de Sandra Sinde, directora CPI d’IDOM Consulting. Sinde ha definit la compra pública innovadora (CPI) com a una “eina per promoure la innovació des de la demanda a través de la compra de productes o serveis que no existeixen en el mercat, i que requereixen un procés de co-disseny entre comprador i proveedor”. “El gran avantatge de la CPI per a les empreses proveedores és ser el primer client de referència. Les pimes són més adaptables en aquest model i poden aportar el coneixement”, ha desvelat Sinde.

També cal destacar que entre els canvis necessaris per realitzar de manera sistemàtica CPI s’hi troba “la integració de les polítiques de compra a les polítques d’innovació”. Per això cal que les administracions públiques comptin amb unitats d’innovació. Finalment, Sandra Sinde ha explicat que el clúster pot realitzar una oferta reactiva de CPI mitjançant la realització d’un mapa tecnològic amb les solucions tècniques de cada membre del clúster.

Tot seguit, els assistents han conegut de primera mà experiències concretes d’empreses que han participat amb èxit en CPIs. Hi han intervingut Martín Gómez, de Bahía Software, Jim Roldán, de la firma Linkcare, i Josep Mª Mirats, d’Inloc. Gómez ha exposat la seva experiència a l’hora d’enfrontar-se a una CPI, en la que han passat per “una incertesa inicial perquè no en sabíem res”. És molt important la recerca de socis de confiança i, a l’hora de presentar les idees a l’oferta, van apostar per enumerar les solucions, però “sense explicar en profunditat el com, pel perill que hi havia que ens les copiessin”.

En la seva intervenció, Jim Roldán ha valorat molt positivament la seva experiència de presentar-se a una CPP (Compra Pública Precomercial) atès que, entre altres coses, han passat diferents proves de la convocatòria i els ha permès presentar la solució a altres projectes europeus. Josep Mª Mirats ha volgut destacar que el seu cas és positiu perquè haver guanyat el projecte els permet “desenvolupar un producte que, sabem segur, té un mercat”. Malgrat tot, això no vol dir que el centre públic els hi compri el producte i Inloc l’haurà de comercialitzar.

Després d’un coffee-break, una taula rodona amb la participació de diferents entitats i centres hospitalaris ha permés els assistents aproximar-se a les oportunitats de col•laboració púbico-privada en innovació. Josep Roca (Hospital Clínic), Jaume Rérez Payarols (Sant Joan de Déu), Jaume Ruiz (Institut d’Investigació Biomédica de Bellvitge), Miriam Ors (Parc Taulí) i Felip Miralles (EURECAT) han estat els ponents. El debat s’ha centrat, entre altres aspectes, en l’equivocació que poden cometre les empreses “si veuen els hospitals com a clients. S’han de veure com a socis”. L’objectiu és saber exactament la necessitat que s’ha de satisfer i establir una relació basada en la confiança, per iniciar un procès de co-disseny i co-creació.

Per concloure l’acte, Albert Giralt, president del HealthTech Clúster, ha valorat “molt positivament la confrontació d’idees” viscuda durant el dia i mig de durada de la primera edició de les Jornades Immnersió Estratègica. Giralt també ha volgut fer una reflexió sobre voluntats. “Queda claríssim que tothom té la voluntat d’acostar posicions i treballar conjuntament. Siguin institucions, hospitals, unitats d’innovació o centres tecnològics. Tothom té clar que s’han d’apropar al món de l’empresa. I les empreses tenim clar que ens hem d’acostar i conèixer qui  és cadascú i qui fa què. Això és molt important”. El repte ara, però, és que “es concretés aquesta voluntat en accions i no quedessin només en un document o en una declaració d’intencions”. En conclussió, per Albert Giralt, “fa falta que ens coneixem millor i, sobre tot, conèixer les capacitats”.